Quí diria que sóc tant caótica?
Ah que potser es una claredat que sembla caótica?
Tant és.
Canvis iniciats.
Ella ha d'anar tres díes... per ara.
Jo hi aniré també tres díes... mentre sua i s'ejercita,
jo també la suaré (la calefacció és massa alta sovint),
i ejercitaré de tot un poc, la memória, el plaer visual,
el tàctil, el decidir, escollir qué dessitjo devorar.
També aniré un día a fer tombs..
d'aquells que es fan poeticament,
i agafats de vegades de les mans
o giravoltant si així s'escau.
Però encara no hem coincidit...
i estic amb un neguit, més de plaer avançat,
que d'una altre cosa.
Ara li tocava estar moix a ell,
després d'ells dos ja se sap...
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada