I segueixo donant-li voltes a la proposta...
La situació ha canviat lleugerament...
I la responsabilitat també canviaría...
Si acceptés.
M'ha afalagat que pensesin amb mí.
Em neguiteja molt. Em preocupa.
Sé que podría no implicarme en excés.
Però no sóc de fer les coses a mitges.
Estic cagadeta.
No hauría d'acceptarlo.
Es tot tant complicat, que crec...
que es l'únic ( amb el del sou a part)
alicient que realment em motiva per acceptar.
Em molesten més certes coses que hauré de canviar...
que tots els problemes i les responsabilitats que implica.
No sé que fer...
Sincerament.
Em sento diferent des de fa un temps...
més sencera, més ilusionada, més pausada.
Vaig fent, el meu espai creix i es desenvolupa.
I jo al meu paset, poc a poquet i surten coses...
que no m'esperava.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És curiós oi aixó de trobar coses agradables que no esperes? A mí em costa d'empassar. No creus que, de vegades, ja tenim la resposta peró ens fa por verbalitzar.la??? petons també per tu sigui quina sigui la teva decisió nina...;-*
Publica un comentari a l'entrada