Hi he pensat força, bé, no deixo de fer-ho,
es complexe com es mou un, com fà o desfà.
Veig "ugencias" m'encanta, de sempre...
avui es un tant extrany, no son al hospital on sempre...
es dur, cruel... em recorda a la peli aquella que em va dexar tocada...
El ultimo rey de Escocia...
Hi penso i ho nomeno, per qué quan plegui, no seré aquí,
asseguda a les quasi tres de la amtinada, mirant la tv.
Avui ha sortit tot força bé, no he estat gens neguitosa, ni preocupada,
hem currat com jabatos i jabates, tot a demanar de boca.
Casi ho se fer tot sola, i marxo en uns díes.
Em dona certa tranquilitat, no marxo per por, ni per no poguer.
No toca, no vull i yasta, que estigui agust, orgullosa del que faig,
no implica que canvii d'opnió, no trobes?
Ja falta menys...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada