Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Cremor

Sóc cabuda, cabuda de mena...
i desgraciadament m'agrada.

He remirat, replantejat, a veure com sortir-me'n...
del que vull fer, del que puc fer i del que l'entorn em permet.

L'Etna està en erupció altre vegada...
l'estimo, es preciós, em moro de ganes de dessitg de voglia...
per tornar a trepitjar els carrers de Linguaglossa,
de guaitar les botigues on anavem,
d'ensenyar als baldufos els carrers solitaris de Santa Tecla
i dur-los a la pizzeria a tastar uns antipasti de debó.
Banyar-nos a la Gola de l'Alcantara, amb l'aigua gelada en plé estiu.
Passejar per Taormina fins que es faci nit i des d'adalt veure Isola Bella.

Tants i tants records, tants i tants díes.
Fà molt de temps. Massa potser.

M'agradaría que no passés d'aquest estiu...
Si la poposta de la feina va bé... podrà ser.

.

Seguidors

Arxiu del blog