Voldría, avui, poguer fer un foradet i
anar a buscar les pedretes i demés.
Després de fer la foto de l'anell.
No sé com quedaran les coses que duc al cap.
Però ja he començat i apart de la feina de casa,
de la feina d'aprenent i companya teva,
la feina de mama etc...
No m'he tret del cap, les pedres, els fils,
les teles, les agulles, els accesoris.
Ja veurem com va...
T'estimo, ha sigut un día molt molt atrafegat,
però inmensament dolç...
quan venía a la feina, el sol,
l'aire fresc,
allà, la teua mà que acarona el meu clatell.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada