Dues coses

No he d'estar per ells,
no vull acompanyarte,
necesito passejar i esbargir-me,
passejo rambles amunt,
càmera en mà,
un pel agobiada i emprenyada,
amb qué, amb quí?
no ho sé i tant és.

Vaig a la botiga de pedretes,
del carrer del Call,
he trucat a ulls d'heura,
per si volía pendre quelcom,
em passo més d'una hora allà,
entre la cua i demanar el que vull.

Des de decembre que volía anar-hi...
No m'ho crec, quan pago, no accepten targetes,
al caixer no puc treure els diners...
agggg m'agafarà quelcom.

Siusplau m'ho guarda per demà?
tinc problemes amb la tarja.
bua!!!

I ha sorpreses amb ulls d'heura.
Nem a sopar al xinés,
ains, m'han enganyat amb el pato pekín eh...
ja m'estranyava que costés menys
que el que jo había tastat.

El sopar, dolç, cuco, fins i tot mimós.

Canvía l'espai personal,
l'ajudo a transportar-ho,
Es veu el cel, estirats.
Aviat.

.