Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Un poc de ... música per ejemple.

Començaré amb un secret, es una xorrada,
ho sé, però em fà il-lusió,
sóc com una vaileta de vegades...
demà sabré si hi podem anar.

Música, una de les meues passions...

Escolto a la web de catràdio,
un programa que em va emocionar...
el féien diumenge a la tarda
i l'escoltava un día que anàvem cap a bcn.
Diría que el vaig escoltar tres cops...
i ara trobo tots els programes,
que bé no?

Canvien coses...
a passets.
6kg menys.
Ungles portentoses,
amb les que jugo,
amb colors,
formes,
i comparteixo amb la pitufi.

Moltes lectures,
potser superflues,
però la de temps que no en llegía.

Sona el piano ara...
jo floto,
encara espero les sabatilles de ballet.
Sé que apendré a anar-hi de puntetes.
I que tocaré el piano.

Com sé tantes i tantes coses...
encara que no me les digui.

Sé que per ara em costarà fer les coses com m'agradaría,
però paciencia, en lo que a creació i expresió es refereix.

Una capseta,
on guardar idees,
emocions,
pincellades,
paraules.

Fluirà tot, amb una bona ventada,
llavors serà imposible aturar-se.

Encara no ho sóc,
però hi estic aprenent...
Puc dir que em sortirà de conya?
mmmm o ho sé, ho pots intuir tu?

He anat deixant parts de mí per tot arreu,
cada cop més nua,
cada cop més sencera.
No em preocuparia perdre-ho tot.
Tampoc em preocupa posar-hi ordre.

Hi pensaré en si hi ha quelcom que em preocupi,
que no siguin aquells dos...
els xucladetot, jajajaja els esgotadors :)

Les mans, la força, la manera d'expresar-se...
tot fà veure a mitlles,
que s'estan fent grans,
evolucionant com petits pokemons,
i jo, la super mega entrenadora.

Val i tu també.
Mai se m'ha donat bé el parlar en plural.

.

Seguidors

Arxiu del blog