Esma

Eren les tantes de la matinada,
feia un recés en la lectura,
Féien un programa sobre criatures
de tot el món que mostraven no sé,
si paraules o fets concrets.

Sortíen la família, els amics,
bé, el cas es que els hi deien,
saluda, o d'altres que saltessin.

El que em va colpir,
va ser una imatge,
un pare...
li diu el vailet,
pare somrriu
amb una veu de fleuma...
li demana ...
he somrrigut prou?

Trobo que a molts els hi falta aixó,
energía,
creure amb el que fan,
llitar per quelcom,
esforçar-se,
i fer apendre,
fer lluitar,
sembla que tot es fà sense esma...

i no m'agrada, que vols que t'hi digui.

Vejam, un conte?
va...

Hi había un home que estava al sofà,
esperant a la seua dona, que acabés d'escriure.
L'esperava feia estona, ella treballava fins tard.
I ara había de posar-se a escriure.
Quina llauna que les coses no sempre son com volem,
pensava ell.

I quan es va adonar ja roncava...
I es clar ella va usar la màgia,
com féia sovint...

Va apropar-se a ell
i agafant-lo en braços...
van arrivar al llit tot flotant.

Merda, les sabatilles s'han quedat al menjador...
juas, no hi he pensat.

Besets!

.