Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Dones

mirades
pits
riures
dessitg

La tinc aprop sovint,
no deixa de mirarme
i quan no ho fà,
li busco els ulls constantment.

M'atrau no puc evitar-ho
no implica pas que hagi de passar res.

Però sorprén, que després de tenir
el dessitg cap una dona,
adormit durant tant de temps...
ella arribi i sense deixar de riure,
em tingui atontadeta.
Com jo a ella, crec.

.

Seguidors

Arxiu del blog