mirades
pits
riures
dessitg
La tinc aprop sovint,
no deixa de mirarme
i quan no ho fà,
li busco els ulls constantment.
M'atrau no puc evitar-ho
no implica pas que hagi de passar res.
Però sorprén, que després de tenir
el dessitg cap una dona,
adormit durant tant de temps...
ella arribi i sense deixar de riure,
em tingui atontadeta.
Com jo a ella, crec.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
creus?
doncs esbrina-ho!
Publica un comentari a l'entrada