Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Agafada

A la cua d'un cometa...
intento esquivar tots els meteorits,
que em trobo per el camí,
que m'enlluernen...
i no em permeten seguir...
esparitada,
cap on vull anar.
Perdut el rum,
som-hi altre cop,
a posar la direcció,
a apretar l'accelerador...
per saber... que...
per més que digui...
seguiré badant amb les llumetes,
no cal que siguin les de nadal.

Son papallonetes,
es formigoneig,
son pessigolletes,
son ganes de ser jo,
i una altre,
i una altre.

Llac em cantaríes aquesta cançó a l'oïda ?
i mentre jo... quedaría desfeta.

"Infant de Beirut"

.

Seguidors

Arxiu del blog