Donar, fer, rebre'n

Volía parlar sobre un tipus en concret,
potser avui no sigui el millor moment,
potser sí,
però per fer encara més el contrast.

Però no he entés mai per qué fer-ho,
si ni ho senten, ni els hi vé de gust.

Jo per cumplir no els faría,
ni ho vull, si es per complir.

A mi m'agrada quan es de debó,
quan un ho fà, l'altre ho reb,
després a l'inrevés.

Però apropar-se a algú,
posar una galta i després l'altre...
per acabar enganxant els petons a l'aire?

Un de sol, si cal, però posant els llabis on cal,
i que es noti que t'han besat,
o que ho has fet.

Encara estic sorpresa.
Tants i d'inesperats.
Tendres, suaus, calents i amb dessitg,
que per que no dir-ho conmouen l'esperit.

No recordo la darrera vegada que els varem compartir,
l'home del mocador, que encara fà la seva olor,
es cabut, quasi més que jo,
i asobre es més tancat, que jo evidentment.

M'he quedat amb unes ganes enormes de més.
He sentit coses noves.
He percebut les seues sensacions i molava...
que es desfés, em desfeia a mi.

Una visita després de tant de temps, agrada...
Dues en un día, sorprén...
li he demanat, que ha cambiat?
encara no ho sé i si fós fà uns mesos, patiría.

Avui no, he viscut sense patir-ho,
sense preocupar-me de res.
Sentint-lo aprop.
Ensumant-lo.
Devorant.

.