Sorpreses

De bones i grates i de fredes i més distants...

10 llibres, folrats amb plàstic, de regal...
sóc una acaparadora i crec que l'ànima de drapaire mai m'abandona,
Kafka, Leavitt, Saint-Exupéry, Mccullers,
Manzoni, Greene, Maupassant,Luján, Lodge, Mansfield.

Ja que hi era, un llibre que dessitjava,
Babaiaga...
que cosa més dolça i bonica...
demà li dedico el matí,
podria fer-ne dibuixos,
o apendre quelcom del que m'ha atrapat...
a veure que en trec,
total tinc tres setmanes abans l'hagi de tornar.

Me'l vaig llegir i avui ha aparegut la peli...
igual demà també n'es un bon día per ella,
El jardín secreto, lo més divertit es que no l'he trobat pas jo...
si es que cada día em coneixen més.

Vull escoltar música que em trasbalsi... i pensar.
Els darrers díes tot ha anat com un llamp,
quasi bé no he tingut temps de no fer res...

Sortida amb ells, dinar, riurers, bojeries, pocasoltades, sopar,
ballar, dormir fins tard, anar a dinar fora, mama, tarda al troç,
sopar recollir i a dormir...
Llevada a les 4 de la matinada... sense opcions de fer res mes,
que segrestar el pc i llegir coses, fins que li tocava llevarse,
bocates, esmorzars, fregar plats, recollir quatre coses...
vaig zombie, dinar amb poca esma, visita a les companyes,
berenar, biblioteca, compra, sopar i si em descuido...
estic roncant i no m'he aturat a agafar aire.

Ho necesito, es com fer net,
es com fer una valoració inmediata de com duc la partida,
de coses pendents amb mi mateixa, o amb els demés.

Potser la cago sovint,
sobretot en la manera d'enfocar les coses,
o senzillament en voler-les.

Però, per més que acabi de lloros...
santornem-hi.

Mai tindria feeling ni complicitat amb una dona casada...

Que hi farem guapa, et creus que t'ho han de donar tot quan vols?
doncs no, per que si ho tinguesis just quan vols,
no se que passaría, jajajaja, encara no ha passat.

Una cosa m'ha deixat corpresa...
petó de bona nit, avui també tenía el dia tontet i
estava cansadet, però tot i la son... Que descansis princeseta!
Se que té un regal per mi...
he vist els papers sobre la taula...
mig obrint-lo, he vist un bulto dins vermell...
demà sabré que és,
ella es veu que s'ha copiat...
encara que no li cal, potser per mandritis :)
o per xinxar-lo,
que ja sé que les dones som així de benparides,
que ens apassiona tocar tot alló que té a veure amb la moral.

Tinc la canya llençada...
i no sé com anirà...
el cuquet ja hi és,
no es pas d'aquells que trasbalsen,
però potser millor,
que son dels que van esclatant una vegada els has cruspit.

amb tot...
sento que avançem,
que la feina feta fins ara es per felicitar-se,
i la que queda, es per animarme el camí!
jajajajajajaajajajajaja


Dessitjo que m'abraçis tant fort avui, que quasi m'ofeguis amor,
que em mengis l'alé, fins que les ninetes facin saltirons...
i jo darrera,

Gràcies per ser-hi!!
.