Posseir es quelcom prioritari...
encara que no es pugui pagar el pis,
encara que per la casa no hi càpiguen més llibres,
ni siguin utils ni la meitat de roba i utensilis que hi han per casa.
Som un país d'acaparar.
de segur les iaies i els iaios ho féien, amb un motiu...
però per quína raó ho trasmeten a fills i filles, nets i netes?
Quan veurem un habitatge amb els coses que calen?
i les que no s'usen, regalarles o donarles, biblioteques, familiars, necesitats.
Sempre hi ha un lloc millor per tot alló que no usem...
I que per fí, es pugui seure a jugar als escacs al menjador,
per qué hi ha espai, temps i moments !!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada