Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Quín país

Posseir es quelcom prioritari...

encara que no es pugui pagar el pis,
encara que per la casa no hi càpiguen més llibres,
ni siguin utils ni la meitat de roba i utensilis que hi han per casa.

Som un país d'acaparar.

de segur les iaies i els iaios ho féien, amb un motiu...
però per quína raó ho trasmeten a fills i filles, nets i netes?

Quan veurem un habitatge amb els coses que calen?
i les que no s'usen, regalarles o donarles, biblioteques, familiars, necesitats.
Sempre hi ha un lloc millor per tot alló que no usem...
I que per fí, es pugui seure a jugar als escacs al menjador,
per qué hi ha espai, temps i moments !!

.

Seguidors

Arxiu del blog