Espardenyes que t'agafen,
que acompanyen el tarannà...
abraçant els tormells,
però despullada al mateix temps.
M'envolcalla una fina roba blanca,
la cortina que separa el meu món,
de les mirades desconegudes.
i voldría quedarme aquí...
amagada i mirant...
pensant amb descriure...
el que veig i visc.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada