Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Frapada

Així m'he quedat.
Vam tenir una lluita de les difícils i crec que no la vaig dur malament.
No deixarem de batallar, aixó ho tinc clar.

Però anit vaig mirarte als ulls,
el que vaig veure em va omplir moltíssim,
m'agrada veure certes coses als teus ulls...
i si he de tibar de tecniques subversives,
per aconseguir-ho, saps que així serà.

Paciencia, ho sé.
Aviat la quitxalla tornarà a omplir-nos,
els anyorem tant, que potser fins i tot,
ens sentim abandonats.

I es molt possible que sigui per aixó que de vegades,
ens sentim tant perduts.

I ja saps, que passi el que passi,
et burxi, o no,
no deixo d'estimarte amb tota la meua ànima.

Per qué t'has apoderat d'ella
i contra aixó, no hi ha res a fer.

.

Seguidors

Arxiu del blog