Va patir l'accident de tren,
perdent casi les dues mans...
i el que més m'ha sobtat,
és la seua força...
fins i tot l'actitud corporal,
d'energía, de patir per dins
i fer net cada matí.
No ha anat al judici,
no per desinterés,
si no per que va decidir que en feia ell,
amb el que va viure,
escollint com solventar-ho.
Les persones intel.ligents són les que es curen abans...
li va dir el metge i aixó va donar força.
M'analegro
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada