Quan camines descalç de vegades sembla que n'ets més conscient del que succeeix al teu voltant... i gaudeixes del que t'envolta, de la pau que hi ha.
O et claves les pedres als peus... i et fàs mal i et fots.
Ambdues opcions depenen només del tarannà que duguis al caminar...
He perdut les sabates,
camino descalça clavant-me les pedres, sense voler-ho.
I no puc apretar a correr...
Només si em duguesis a la xirinxina potser no hauría de passar per aixó...
Però dedueixo que no n'apendría res, oi?
I s'ha de seguir, fins que les trobi o en tingui unes de noves...
O aconsegueixi netejar tot aixó de pedres.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies pel teu comentari i per la fortíssima abraçada. Bentrobada. Fins aviat. Petó.
Publica un comentari a l'entrada