Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Perdre les sabates

Quan camines descalç de vegades sembla que n'ets més conscient del que succeeix al teu voltant... i gaudeixes del que t'envolta, de la pau que hi ha.

O et claves les pedres als peus... i et fàs mal i et fots.

Ambdues opcions depenen només del tarannà que duguis al caminar...

He perdut les sabates,

camino descalça clavant-me les pedres, sense voler-ho.

I no puc apretar a correr...

Només si em duguesis a la xirinxina potser no hauría de passar per aixó...

Però dedueixo que no n'apendría res, oi?

I s'ha de seguir, fins que les trobi o en tingui unes de noves...

O aconsegueixi netejar tot aixó de pedres.

1 comentari:

Albert ha dit...

Gràcies pel teu comentari i per la fortíssima abraçada. Bentrobada. Fins aviat. Petó.

Seguidors

Arxiu del blog