Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

L'hort

Cuidarlo, durant molts anys, per el plaer de veurel creixer,
anar a protegir els fruits quan féia mal temps,regarlo sovint,
amb tot tipus de barreges especials, per adobar la terra,
no pas per ara, però si per que més endevant...
pogués donar tot tipus de fruits.

Doncs ja fà uns díes que no en sóc la responsable del jardí...
no el tinc aprop i em manca, totes les decisions que prenem ens canvien,
i aquesta encara no sé quin efecte ha tingut sobre mí, sincerament.

De tant en tant hi he estat... quin rebombori...
tot ple de herbes que desconec, ple d'animalons,
esperem que el que s'ha llaurat no desaparegui.

Realment he adobat la terra?
Tant sería que fós blanc o negre?
Serveix de quelcom invertir anys de la teva vida?

No cambiaría res, n'estic agraida del que he pogut viure,
de les flors, les olors, de la vida que es gaudía a l'hort.

Suposo que em dec sentir com si m'haguessin prés quelcom meu,
ho sé no es meu, jo només hi sóc per cuidarlo, adobarlo,i fins que toqui,
només que em dec sentir amb una barreja de sentiments,
entre preocupada per el que en pugui ser... alleujada, per poder respirar de nou,
i n'estic segura que encara que no ho vulgui reconeixer,
sentint-me culpable de gaudir de tanta tranquilitat.

Seguidors

Arxiu del blog