Quan la calor hi és, paciencia.
Quan la calor ens inunda, olor.
Quan la calor camina, descalça.
Quan la calor s'engabia, ofega.
La música navega, tot i la calorada.
Com aquella cançó de l'Andrea Boccelli que em té enamorada.
La duem a dins com una daga.
Com les primeres cançons de desamor, que un noi ens canta.
Quí sap si farà florir.
Una bella dama, que encara té tot per descobrir.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada