Pincellada de cosetes.
De fons sona el Michael Bublé, no es pot demanar gaire més...
Sentir-se a la feina com a casa... poder posar la música.
Tenir-vos a tots per aquí, ajudant, xerrant o fent el que toqui.
T'anyoro ja Mi... que hi puc fer? sóc així. La veu, llegir-te, el que sigui.
El mocador crec que no podrà ser el divendres tal com creia...
quins nervis després de tant de temps.
Les ungletes també sembla que esperaran uns díes a tornar a maquillar-se.
Ha de venir tot de cop eh? no era la primavera que la sang accelera?
El que m'ha sorprés més son dues coses...
no ho he buscat jo activament, tot i que hi sóc i aixó ajuda,
no m'he trasbalsat massa, tot i ser coses importants a nivells diferents.
Em sento plena, d'emoció, d'expectatives xul.les,
de ganes de riure, de xerrar, compartir i donar, per qué no?
En un altre moment, sé que tantes coses a l'espectativa m'haguessin fet patir, per el neguit de tot, per no saber qué... i en canvi, segueixo el camí, tot de pedretes per col.locar al seu lloc i gaudir mentre ho faig! m'estic fent gran? si ha de ser així, firmo ;)
Agafa la meua cintura i fes-me ballar fins a acabar esgotats!!!!
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada