No puc evitar tenirte present...
a dins t'he dut sempre, mai has desaparegut.
Sento cantar en Miqui Puig i només tu i jo,
sabem el lligam que hi ha.
Vas despareixer de la meua vida, però va ser preciós tastarte.
Encara guardo un missatge teu al móbil, de matinada...
Ara per la verbena de Sant Joan, fà dos anys,
va marxar algú que també había estimat.
Encara tinc el telefon memoritzat al móbil.
Vaig apendre a deixar un raconet per quí había estimat.
Un día voldría escriure quelcom per cadascú.
Sóc afortunada. No crec amb la sort, si no en arriscar-se.
Llavors la fortuna somriu.
Cada matí cap a les 5'50 l'ocell dels veins comença a cantar.
*
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada