Potser el que passa es que estava podrida.
No es veu fins que la farum ofega tot.
Pero aixó llefiscós.
És el que ets.
Trencaràs la closca algún día?
Deixaràs que surti algu decentment soportable?
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada