http://www.youtube.com/watch?v=mlQxgCIeLII&NR=1
Quants pensaments i batibulls recorren el cap...
Directe i buido el pap?
Estic lluitant amb el coco, sempre he cregut que puc més que ell.
No deixo d'escoltar-lo... es com si m'imbuís la seua energía, la seua manera de viure... volant lliure, sense agafar-se a res, ni enlloc.
O aixó es el que jo vull veure, perqué em sento així.
El groc sempre ha sigut el meu preferit, però darrerament aquest taronja s'agafa a mí amb força, on và aquesta boja?
Ploro, m'emociono, llegeigo sentiments i vivéncies al.lienes i també m'emocionen.
Qué serà el que m'ajudi a treure el que duc a dins?
Podré apendre a ballar com dessitjo? i més important encara, hi haurà amb quí compartir-ho en quasi la mateixa mesura d'apassionament? crec que no. Però ho dessitjo, no només ho imagino... així que segur que faré el possible per tenir-ho.
Que més voldría? mmmm
Tenir més sexe, calmat, apassionat, cómplice, innocent, visceral, de tot tipus...
esgotar-me fins l'ànima i abandonar-me o pendre'l fins al fons.
Fer tot el que tinc pendent i sentir-me agust fent-ho, recollir cosetes, tenir-les en ordre, netes, cuinar, cosir, llegir...
Per que em conmou per dins el seu tó de veu?
Segur que hi han estudis que ho puguin explicar...
Pero ara mateix el que més vull, és ballar, ballar, ballar... ho necessito!
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
podries provar a ensenyar-me a ballar; la resta... és més fàcil!
:)
(sense petons i llepades perquè no les vols... però amb un mosset al cul)
Publica un comentari a l'entrada