Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Ideals? Somnis? realitat!

Altre cop?
Sóc repetitiva fins i tot amb aixó?
Caure per el buit de l'escala, per més que hi hagi red... et deixa buida.
Però per qué just quan acabes de caure, només vols tornar a pujar, tenint la certesa que no es caurà a la propera?
Escolto música de nou, he estat apagada durant cuatre mesos.
Tinc la sensació que sempre vaig en formula ú.
No baixaré mai?
Em compro protectors per no quedar amb una costella trencada? o directament no ho necessito?

Apareixen els patins de nou al cap... quans anys fà que no hi vaig?
I a patinar amb els cascos i ballar i cantar i plorar mentre canto...

I deixar la pena pel carrer i endur-me energía per demà, per passat i per algunes coses, que viuré... de segur.
Per qué ser tant acaparadora?
Per qué ho vaig perdre absolutament tot abans que ningú?
Dóna felicitat?
Quí sap, el que sé es que per ara no vull canviar, deu sortir a compte, sent pràctica com sóc.

Demà estudi, pràctiques, temps per a mí, i aquelles cosetes que vull fer...
em falta la llista dels reis :)

Bufffffffffff quin esgotament emocional de vegades.

Que feiem abans que no existia el youtube per escoltar musica? :)))

1 comentari:

Pepita Forever ha dit...

Que feiem abans que no existia el youtube per escoltar musica?

Doncs potser tenir més cura de la que sí teníem perque ara és horrorós (en el bon sentit de la paraula) disposar de tanta música en segons....les hores continuen sent les mateixes!! Una abraçada...

Seguidors

Arxiu del blog