Hi han vegades que una va amb la cuirasa i pum pam, te la treuen sense ni adonar-te.
Penses, si jo sóc la superdura que passa de tot i sé que puc passar de tot.
Però de vegades... toc toc... algú que dona tendresa, que acarona, que t'ensuma, et deixa tendre i amb ganes de continuar i de xerrar estona i estona, sense preveure-ho i fins i tot diría que sense voler-ho.
I després hi han coses que no s'entenen, ja sé que no passa res, no es coneixen i és el que passa quan un no sap cap a on navega el timoner... però et fà sentir certa desconfiança o més aviat et fà sentir com una vaileta, crédula i confiada i en certa mesura, estúpida, per refiarte.
Sí, sempre penso el mateix i aquest cop també, no em sap greu, ser il.lusa, tendre i beneita, de vegades; Volía compartir aquesta estona i ho he fet, si per el que sigui no cualla res... no sé si cambiaré res.
Em dolen es ovaris, jajajajaja feia temps que no em sentía així.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada