Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Mans, pell, olors i jocs

Hi han vegades que una va amb la cuirasa i pum pam, te la treuen sense ni adonar-te.
Penses, si jo sóc la superdura que passa de tot i sé que puc passar de tot.
Però de vegades... toc toc... algú que dona tendresa, que acarona, que t'ensuma, et deixa tendre i amb ganes de continuar i de xerrar estona i estona, sense preveure-ho i fins i tot diría que sense voler-ho.

I després hi han coses que no s'entenen, ja sé que no passa res, no es coneixen i és el que passa quan un no sap cap a on navega el timoner... però et fà sentir certa desconfiança o més aviat et fà sentir com una vaileta, crédula i confiada i en certa mesura, estúpida, per refiarte.

Sí, sempre penso el mateix i aquest cop també, no em sap greu, ser il.lusa, tendre i beneita, de vegades; Volía compartir aquesta estona i ho he fet, si per el que sigui no cualla res... no sé si cambiaré res.

Em dolen es ovaris, jajajajaja feia temps que no em sentía així.

Seguidors

Arxiu del blog