Encara volto per aquí.
S'an despertat tots de cop i els sento cantar.
Ells no hi son i el quiso tampoc, està al hospital.
Hi ha quelcom estrany a la pantxa.
La motxilla per una setmana de colónies encara per acabar.
Anyorança.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada