Trencat per dins

Segur que demà ja no hi es,
el cuquet a dins.
Però diría que el sento més sovint...
del que sería dessitjable.

No coincidim en algunes coses,
que son importants.
Però lo pitjor...
es que no coincidim en la manera de dir-les.

No m'agrada com me les dius...
em fa apareixer una barrera infranquejable...
dura, de ferro o de gel...
que em molesto a no pujar del tot.

Quan em cansi...
de sentirla...
d'esperar-te...
de no sé...
ens perdrem.

I no sé com s'arriba aquí.
Ni que fà que ens allunyem d'aixó.

La cançó no era per mí.
Però en llegir el nom.
M'ha fet recordar una caçó que m'emocionava.

The Blower's Daughter.

Avui ha estat força tranquil,
tot i ser el segón día del vulcano.
I la pitufa ha tingut que provar que tan dura és...
Que tan ácida o borde...
Reineta... no juguis amb la mama a coronels...

He jugat masses guerres per deixar que em foradis.
No et deixaré fer-me mal, ni ferir-me.
I no vull tancar-me a tu.
Ni amb tu, ni amb el teu germà...
No vull trencar res.
Vull poguer estar-hi sempre.


Sé que no saps qué desperta aquesta agresivitat,
sé que m'estimes moltíssim.
Sé que ets important per a mí.
Sé que encara tens molt per creixer i per provar-te.
Sé que m'has demanat perdó sincerament.

Però no vull que ho facis...
No vull que creguis que pots fer mal quan vulgues.

Però que sé que si m'apartes de tu, amb aquesta fredor i duresa.
No et demanaré res.
M'apartaré de tu.
i no quedarà més que el record.

I podré viure.
Aixó és el pitjor.
Saber que pots sobreviure a tot.
Que tant sería, si toqués estar sola altre cop.
Tornaría a inventarme una vida.
I no em moriría.

Perdre un somni.
Perdre l'amor de la meua vida.
Perdre el que imaginava...
és trist.

Pero més trist perdre-ho i no saber per qué.
Per que estàs cansat?
Malalt?
Esgotat?
Avorrit?

Necesito respirar.
O tancar-me a la meua gàbia.