Tra voltes

Marxem tard, no arribavem al caixaforum...
es veia la montanya allà baix...
amb unes volvetes de neu, que la feien dessitjable...
anavem els quatre locus...
així que per qué no?

arribant... trobo a faltar la màquina de fer fotos...
semblava una merenga de maduixa,
el sol rojenc l'acaronava,
i els meus ulls no creien el que guaitaven!

Tothom anava de tornada i nosaltres a l'inrrevés,
no puc evitar-ho, m'agrada tant...
em van tornar boja, tres díes sense nosaltres
i m'habien de posar a prova...
i el que varem riure?? jajaja

Sí, per desgràcia, els dos moments que més m'atrauen del día passen com una espurneta de llum, ossigu volant.

El despuntar i el espenyer del día.
I aquest cop, va ser massa ràpid per el meu gust, quasi no vaig poder mossegar-lo,
ni llepar-lo, ni engrapar-lo, però em va emocionar, que hi farem!

En arribar, ni merenga, ni tan sols una ténue llum,
era nit fosca, i asobre no veiem la neu!

Intentem anar a peu... en cinc minuts no podía caminar més...
creia que s'em congelaría la gola, cois quin fred!!

Mmmm quina bogería podem fer ara?
nem a veure a la primigénia, origen d'aquesta sonada!
Allà on treballa, arribem tardíssim i tot i pensar que faríem nosa...
resulta que ens ho vàrem passar de conya, sopar fins tard,
( no m'esperava que ens convidéssin )
xerrades que eren evidents, quasi les hagués pogut escriure abans d'arribar.
Però vaig riure molt, m'encanta veure que feu i com xerreu quan som amb altre gent.

Tot aixó per qué avui he rigut tant amb vosaltres dos!
No cambiaría res del que he lluitat, del que he patit, del que m'he sentit impotent,
de cap de les coses negatives que he viscut.

Sou la meua al.legría, la meua energía, els meus amors, la meua il.lusió.

Em fàs riure, em fàs pensar, em tornes boja i t'ho agraeixo. ( Tu i tu )

Nino abraçarte, fer-te petons i sentir el que m'estimes!
Nina ballar amb tu, mentre sona el Tranuites d'en Llach, improvitzar com déies i vinga riure!

No cambio per res del mon el fet de ser mare!