Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Afú

Ains...
Tinc un batibull.
Jo no sento que hagi canviat res, només l'intenció,
aixó si.
Però en ralitat no sé quina intenció n'ha quedat,
ni com l'he canviat.

Només sé que estic més tranquil.la.
Que em sento feliç.
Que tinc ganes de fer esforços,
que fins ara tenía aturats.
Segueixo defugint els grups.
I m'encanta com mai apropar-me a algú de manera tendre...
tafanejar dins, riure, abraçar, fer un petó.

El més curiós, potser m'enganyo,
es que crec que no hi ha eufória.
I és bona senyal.
Tinc tres o quatre coses al cap, pendents d'anar fent...
Però tot i que no les vagi fent exactament ara,
vaig guardant i fet projectes, per quan és pugui.

Però aniré recuperant cosetes que m'omplien, amb un toc nou...


Ahir va ser im presionant, no per rebuscat, ni per fascinant.

Les meues mans son màgiques?
dos persones...
i dos vegades que vàrem flotar.

Qué bé...

Per presentar-se... apartir d'ara, provaré de mantenir la distància, no donar dos petons i poguer tocar la seva mà... mmmm qué bé.

Gràcies!!!

Seguidors

Arxiu del blog