Qui sap realment...

Quan veiem sortir quelcom...
ignorem la feina que ha hagut darrera...
la interiorització...
el rebuscat sentit de ser...
la construcció del sentir...

Però no tot es tan sencill...
com apuntar el dit...
i anomenar tal o qual...
aixó només tranquilitza un cervell...
que desconeix com funciona un humà...
lo trist, es que més sovint del que sembla...
millor dit... quasi bé sempre...
un creu que pot nomenar...
sabent de qué parla...
quan en realitat, no sería capaç...
ni de explicar-se a sí mateix.

No crec que la sol.lució ...
sigui treballar amb el que es veu..
s'ha de burxar dins.

El cas...
es que he prés una decisió...
i n'estic força contenta.
Ningú ho entendría...
però ell sempre.
I si no acaba de copsar tot el concepte...
com a mínim, no s'espanta, ni fugirà.