Ja son molts díes sense prendre'n i tots dos hem pensat que l'estat d'ànims es devia a aixó... quí sap.
Només sé que avui he tret el que em corre per dins, el que sento o penso al respecte...
Estic esgotada, no puc més, trista, agobiada, amb ganes de sortir corrents... i com si ja ho hagués fet... abans de fer-ho.
Uf
M'ananiría a una estació d'extracció de cru... a treballar durant hores, lluny de tot i poguer pensar... només.
O plorar o buidar-me o tornar a començar...
Si es que ho vull fer...
No es perduda... es abans de canvis, per qué si no venen, llavors hauré de moure'm, i sóc capaç d'endur-me'n tot per endavant.
Em sap geu fer-te patir.
No vull ferir-te, perqué fer-te mal... ja ho he fet i es inevitable que et sentis així.
No sé...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Venia a dir-te:
Hola, guapa!! si et ve de gust, t'he deixat un meme per fer.
Però m'he trobat amb aquest post tant tristoi, si necessites parlar ja ho saps, saps on trobar-me oi?
Publica un comentari a l'entrada