Mare i padrastre,
teníem un restaurant...
i alguna tarda...
féiem una partida.
Cadascú,
tenía una copa d'aigua,
plena de roses,
ossigui pesetes de les de debó,
cada punt, una pela,
ens ho passavem bé,
féia sentir gran.
Vem canviar de restaurant...
ells es vàren separar...
Vaig anar creixent,
marxar de casa,
viatjant,
vaig tenir fills...
Un día es moría...
visita al hospital...
conéixer a la seva parella...
mort...
em quedo dos díes...
no volía que es quedés sola...
L'ajudo a guardar coses,
m'ensenya llibres,
records,
m'explica d'ell...
Volía que m'emportés quelcom...
li vaig demanar...
aquell dominó.
.
En explicar-li aixó, em diu que sembla un conte o una pel.licula...
troba que podría teure-li suc i adaptarla si li deixen...
Quí? li demano, doncs tu i les meves jefes...
Per mí no hi ha problema :) si en pots fer quelcom, teva és.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola guapa!! Ja ens diràs on la podem comprar aquesta peli i o aquest conte ;P
...quins records el dominó, i jugar-se peles (les roses) jeje
Em sembla una idea molt maca (i difícil) ficar tants sentiments a una pel.licula. M'has fet pensar en el meu avi amb l'escena del dominó...gràcies ;-)
Publica un comentari a l'entrada