Quatre petons

Tinc ganes que marxi tothom...
quines ganes de fumà, de cridà...
em dona fàstic sentir la pudor del tabac
del veí pel meu balcó,
els crits pel cel obert...

Avui he donat voltes al coco,
sembla que tot es desmoroni...
de segur que així,
no donen ganes de tenir criatures...

Es crema una illa i una altre...
s'ofegen ciutats,
es mata a una,
a una altre i al de més enllà...
cau un pont,
s'incendia una fàbrica...

I les coses que estàn per venir...
ja veurem quants comerços reobren després de les vacances,
quants treballadors estàn al atur...
quans conflictes hi han al carrer,
per no parlar de les pujades d'interesos ...
la ploriferació de reunificació de credits,
el tancament d'inmobiliaries a dojo (ja tocava)
i el que faltava...
les empreses d'assegurances,
que ara després de 20 anys en actiu...
comencen a tenir problemes,
per que el que van iniciar les pólises,
ara comencen a cobrar...
Ja veurem a quants enxampa...
qe arribats a la seua jubilació...
no tenen ni per mocar-se.

I tot aixó, senyors i senyores,
sí està permés per llei,
per qué sàpiguen vostés,
el que tinguem o no,
el que fem o no,
no té cap importància.
Jo recomano, fer només el que un dessitgi.
totà...

Segurament al costat daixó,
que no tinguem les coses com cal, que més dona?
tinc la sensació, que tot deu que ha de fer la seva feina,
s'està rascant els testicles.

Bé, no li donaré més importància a res.
Morirem, o podem perdre-ho tot,
en qualsevol moment,
per qué acaparar i posseir tantes coses?
buidar la casa de trastos,
fer lo just,
i gaudir de tu,
abans que desapareguem.

I tot i que el mon es desmoroni,
que peti com una glà,

vaig ser tant feliç...

de poder compartir 15 minuts,
parlant de coses que féien,
asseguts al banc del parc,
mirant els nens petits que jugaven,
els gossos , els avis jugant a la petanca.
I sobretot , agafar-vos de la mà,
besar-vos, os anyorava, ja queda poquet!!

.